Què ens duu, de menuts, a entrar a les escoles sinó aprendre col·lectivament, els uns dels altres?…
Sempre envoltades de soroll de fons: el so de la vida.
A l’escola podem ser en singular i trobar-nos en plural.
Marina Garcés
Què ens duu, de menuts, a entrar a les escoles sinó aprendre col·lectivament, els uns dels altres?…
Sempre envoltades de soroll de fons: el so de la vida.
A l’escola podem ser en singular i trobar-nos en plural.
Marina Garcés
Jo abans vivia a la classe dels Cargols.
Jaume, 3 anys
L’escolta dels infants és i ha de ser una gran font d’inspiració pels mestres. Com el dia que el Jaume, que havia passat a la classe dels Peixos després d’un curs a la dels Cargols, parlava de “viure” a l’Escola, fent-nos adonar de la importància de tot el que en ella hi passa i de la responsabilitat que tenim els adults que imaginem com fer-la possible.
La rotllana és el cor de l’Escola.
Montserrat Ramoneda
Estic aprenent tot el que explico i el que expliquen els altres. Perquè si jo explico el que ja he après, amb les paraules que diuen els altres, les puc barrejar i ho aprenc tot.
Itzel, 5 anys
La Itzel, a la carta pels seus pares que encapçala l’informe del curs, els explica com n’és d’important per ella la rotllana i amb cinc anys ja és conscient del valor que té aprendre entre els altres i amb els altres.
A l’Escola, en paraules del Carles Lladó, la rotllana ha esdevingut un espai mític, el lloc que assegura als nens i les nenes la possibilitat de conversar per conèixer i comprendre el món.
I hem anat generant diverses rotllanes: les dels infants, les de les etapes, les dels mestres, les de les famílies… construint la xarxa que esdevé la gran rotllana de l’Escola.
L’experiència dels nens hauria de ser l’aliment de l’escola: la seva vida, les seves sorpreses i els seus descobriments.
Francesco Tonucci
En estar tots junts ens venen més idees i si estàs tot sol no et venen tantes idees. Si tenim idees tots, al final en fem una de molt grossa!!
Marc, 6 anys
Dels primers “racons d’aprenentatge”, que vam aprendre de les escoles italianes de Reggio Emilia pels anys 80, hem anat avançant fins als espais i laboratoris d’aquest moment.
A l’Educació Infantil (2 a 5 anys) els anomenem Espais. Tant al matí com a la tarda comencem amb els Espais. L’infant s’hi va incorporant mentre arriba, sovint acompanyat de la seva família i decideix quina activitat té ganes d’iniciar. Alguns es posen d’acord amb els companys, d’altres ho decideixen de forma més personal, però tots acaben participant en un grup de nens i nenes de diferents edats, on es deixaran influir per uns materials que els portaran a l’acció.
Hem tingut en compte alguns criteris per la definició i organització dels espais:
A l’Educació Primària (6 a 12 anys) els anomenem Laboratoris. Els infants, també de diferents edats, tenen la possibilitat d’experimentar en uns espais d’aprenentatge pensats per investigar, fer-se preguntes, compartir coneixements, emocions…
Esdevenen un lloc d’encontre on els materials ,el temps, els altres nens i els mestres puguem tirant endavant els petits projectes, preguntes, reptes que la situació o circumstància ens evoquen.
La comunicació hi té un valor rellevant i el rigor en els diferents llenguatges ens ajuden a créixer en aquest sentit. En cada laboratori pren diferents formes, des dels llenguatges més artístics corporal o visual, a situacions on el llenguatge esdevé més tècnic o científic i en d’altres de caire poètic o literari.
A l’Educació Secundària (12-16 anys) també es fan laboratoris. Són espais d’experimentació amb un objectiu final molt concret al qual s’hi arriba des de propostes diverses perquè té en compte els interessos dels nois i noies. Amb l’objectiu, per una banda, de reorganitzar i de donar més possibilitats de recerca autònoma, i per altra banda poder complementar aquells coneixements des d’una perspectiva més integral. Les activitats que s’hi duen a terme seran de diferents àmbits: artístic, tecnològic, literari, científic, social, emocional, lingüístic i audiovisual.
L’escola ha de ser vida.
John Dewey
Si hom no pensa per si mateix, algú pensarà per ell.
Irene de Puig, Directora del Grup IREF
John Dewey (1859-1952) ja parlava de l’escola, no com una institució tancada en ella mateixa, ni tan sols com una escola connectada o oberta a la vida, sinó que ja anava més enllà. L’escola ha de ser vida. Per ser-ho ha de formar part de la vida dels infants i dels mestres i ha de tenir vida en ella mateixa com a comunitat, així com formar part de la de les famílies. En aquesta part parlem dels projectes de treball com a base de l’escola que ha de ser vida.
La rotllana esdevé l’espai on la vida es manifesta en tota la seva força i espontaneïtat. Els infants i joves, no només hi aporten les seves experiències, sabers i vinculació amb les seves famílies, sinó que hi projecten els desigs de saber i de fer i les seves preguntes més essencials. Ningú pot triar millor que els propis infants, acompanyats pels mestres, què els mou a aprendre, a fer recerca, a investigar, a preguntar-se, a cooperar des del que saben i pensen. En cooperació amb les dels altres, de la rotllana en sorgeixen els projectes, que van creixent amb les aportacions de tots i amb l’acompanyament dels mestres i la col·laboració de les famílies i experts.
Les competències i àrees del coneixement es van adquirint a partir de les recerques i de la necessitat d’explicar, llegir, escriure, dissenyar, construir, calcular, representar, imaginar… que s’esdevé dels seus propis propòsits, que sovint avancen en paral·lel a les recerques que s’han proposat totes les cultures al llarg dels temps de la humanitat. I és amb la reflexió posterior a l’acció i la representació, i amb la mirada cap a com els altres resolen i representen les mateixes coses, que arriben a adonar-se de com els adults hem arribat a estandarditzar els coneixements que ells tot just acaben de descobrir com si fos per primera vegada. Comprendre la coherència que es produeix entre com aprenen els infants i com ho ha fet la humanitat és un repte i una necessitat pels adults que els acompanyem en l’apassionant camí de l’aprendre.
El gran projecte de l’Escola és el que elaborem cada curs des de tots els grups de l’Escola a partir d’un eix comú que decidim any a any. L’anomenem Projecte general d’Escola i el mostrem en les Festes de Portes Obertes tant el mes de desembre com a l’abril, juntament amb el llibre que el documenta i que editem cada any per Sant Jordi. (Veure apartat dedicat als projectes generals d’Escola).
Quan l’escola es connecta a la vida, l’aprenentatge esdevé vinculat a les necessitats per viure; justament les que l’escola té la responsabilitat de promoure i assegurar.
En català perquè t’estimo
Carme Tió
El català és la llengua vehicular i d’aprenentatge per als alumnes i per als mestres de la nostra Escola. Donada la major complexitat de la diversitat lingüística i cultural de la societat catalana actual, i també tenint en compte l’àrea on està situada l’Escola, creiem necessari potenciar la llengua pròpia, que ha d’esdevenir llengua comuna i factor de cohesió social.
L’Escola sempre ha fet una aposta important per a l’aprenentatge de les llengües, ja que creiem que la societat del moment fa necessari un bon coneixement del màxim de llengües possibles. L’aprenentatge de les llengües és un dels eixos bàsics de creixement personal, base insubstituïble del nostre pensament, i un dels camins que condueixen cap a la plena autonomia amb relació amb els altres. El coneixement individual d’una llengua per part d’algun alumne és valorat i reconegut, i s’entén com una font de riquesa per la qual cosa, si es dona el cas, es pot integrar alguna activitat com a part del currículum. Les llengües que s’aprenen són el català, el castellà, l’anglès i el francès de forma optativa a l’ESO. També s’ofereix la llengua alemanya com a activitat extraescolar.