El passat 7 de novembre les classes de La cova del Petracó i la serra de Rubió, de 3r i 4t de primària, van anar a La Passió a veure l’obra de teatre “Valentina Quàntica”, organitzada per Xarxa Esparreguera. La història de la Valentina és la d’una nena científica que té la voluntat de difondre la ciència i resoldre els “perquès” que li apareixen contínuament al cap, d’ençà que era petita. Amb l’ajuda del seu company d’experiments i mitjançant un nou canal de youtube pretén arribar a l’interior de les cases de nens, nenes i joves. El públic és partícip de com es graven els primers vídeos del canal i poden veure què passa davant i darrere de les càmeres, mostrant així la realitat de les xarxes socials, on sovint, les coses no són tan perfectes com ens fan creure.
Arran d’aquesta obra als alumnes se’ls han despertat noves inquietuds i han pogut descobrir nous referents femenins. Els nens i nenes de la classe del Petracó comenten que el que més els va agradar van ser les cançons mogudes i amb ritme, amb les quals la científica elaborava els seus experiments. També els va cridar molt l’atenció les reaccions químiques que feien, així com un dels personatges, un pollet que era molt fatxenda – “Ens ha agradat molt l’experiment del núvol, amb alcohol, suro i aire que feia pressió i creava vapor d’alcohol” – afirmaven els nens. Alguns d’ells, després de veure l’obra, volen ser científics o treballar en algún àmbit relacionat amb la ciència.
Els nens i nenes de la classe de Rubió han mostrat un punt de vista més crític, apuntant a la falta de referents femenins que hi ha. Aquesta obra ha servit sobretot al sector femení per sentir-se identificades i inspirades. – “Les dones estaven oprimides” – “Abans es pensava que els homes eren millors i més forts.” – “Hi havia molt masclisme.” – comenten durant la rotllana.
Per tal d’analitzar els estereotips de gènere que sense adonar-nos encara tenim, al final de la conversa vam llançar la pregunta: “A algú de gran li agradaria ser conductor de motocròs?” Alguns nens de la classe van dir que sí, però cap nena. Això demostra la falta de referents femenins que tenim i que poden ja determinar de petits, conscientment o inconscientment el nostre futur, somnis i aspiracions.
Redactors: Jordina Ibars i Marina Zamora
